Atchusss, atchusss! Maltites al·lèrgies!

Encara recordo com si fos ahir el dia en què em vaig fer les primeres proves d’al·lèrgia quan tenia 9 anys, concretament al novembre de 1985.  Feia temps que li deia a la mare que no em trobava bé.

Tot va començar quan a principis d’any vaig agafar una bronquitis que, mal curada, va derivar en una pulmonia.  Tot i la medicació no m’acabava de refer i jo li deia a la meva mare: “mama, em costa respirar, és com si tingués una bola de borra al nas” i llavors els ulls em ploraven i em picaven molt, em moquejava el nas, no deixava d’esternudar i tenia una tos molt molesta. No vam associar-ho a cap tipus d’al·lèrgia.

Sempre semblava que estava refredada.  La meva mare, farta de la situació i de passar un estiu també “refredada” va demanar hora a un al·lergòleg de Barcelona, ja que al CAP del meu poble em deien sempre que era un refredat.

Hi ha diferents proves per detectar una o més al·lèrgies, però a mi em van fer el prick test. Aquest test consisteix en l’aplicació sobre la pell d’una gota d’un extracte al·lergènic sobre la que s’efectua una lleu punció amb una llanceta de punta curta. Es pot realitzar amb extractes d’aeroal·lèrgens (ácars, pols , pol·len, moldes, caspa), aliments, medicaments, himenòpters (vespes, abelles, formigues i afins) i qualsevol altre al·lergen que requereixi la confirmació d’hipersensibilitat immediata.

Jo, de petita ja estava acostumada a les agulles, m’havia punxat molts anys per solucionar un problema de “velocitat a la sang”, que ja us explicaré en un altre moment, i no em van espantar aquestes proves.

I com s’obté aquest extracte al·lergènic?

La manera en què s’obté l’extracte al·lergènic és que la substància natural es fragmenta, es dilueix en solvents específics, es filtra, es purifiquen les proteïnes i posteriorment s’esterilitzen. El resultat final és un extracte ric en proteïnes que es fa servir per a la realització de les proves al·lèrgiques i tractaments amb vacunes.

A mi em van posar gotes d’extractes al·lergènics de pols domèstica, àcars, males herbes, gramínies, arbre, cereals, fongs, epitelis d’animals, fibres, plomes i histamina.

I com sabem que dona positiva la prova? 

Doncs perquè es produeix una reacció similar a la favassa de la urticària en el lloc d’aplicació. Passats entre 15 i 20 minuts, es realitza la “lectura de les proves”. Aquesta consisteix en mesurar la grandària de la reacció, comparant-la sempre amb un control positiu i un control negatiu, així es determina si es té molta o poca al·lèrgia.

En el meu cas vaig donar positiu de seguida: (++) a la pols domèstica i als àcars i (+) a la histamina.  Per fi sabíem què em passava!! Estava molt i molt contenta, tot i la picor dels braços i del tractament, una vacuna cada 15 dies al braç.  La vacuna hi duia una dosi petita de l’al·lèrgen de la pols i àcars, i fins que els cos se’m va acostumar i ja aquest al·lergen de cop va deixar d’afectar-me tant.  Llavors ja tenia uns 13 anys i vaig deixar de vacunar-me.

He de dir que la meva mare sempre tenia la casa com una patena, però de pols i àcars hi ha per tot arreu, així que no els podia evitar.  Això si, quan vam tornar de la consulta el que va fer va ser llençar-me tots els pelutxos que tenia sobre el meu llit ja que aquest tipus de ninos són un niu de pols. Això sí que em va saber greu, en tenia una bona col·lecció.

Amb els anys ja no tinc els símptomes tan forts, a no ser que entri en un lloc ple de pols o si vaig a passar un dia de pícnic al bosc. Però és una mica anguniós perquè, si marxem un cap de setmana o de vacances, a un apartament o a una casa de colònies, o segons quins llocs, quan arribo ja semblo el Don Limpio. Faig la prova del cotó i si no està com jo necessito de net, les vacances les començo traient la pols i fregant en comptes de tirar-me directament a la piscina. Però, què hi farem? És la creu de tenir aquestes al·lèrgies.

Ara haig de tornar a demanar hora a l’al·lergòleg perquè estic en una època de la meva vida que em pica tot si no em prenc un antihistamínic cada vespre i, a la que em grato una mica, tinc dermografia. Estic segura que les meves al·lèrgies han variat perquè no són els mateixos símptomes, i la doctora de capçalera com sempre ni cas, em diu que prengui antihistamínics però no em fa les proves, així que tocarà de nou anar pagant pel privat.

Ja us explicaré com m’ha anat en un altre post.

Per cert, si em convideu a casa vostra penseu a treure la pols no sigui que… ATCHUSSS, ATCHUSS!!  Em vingui un atac d’al·lèrgia.

Aquesta serà una de les pitjors primaveres dels últims vint anys per als al·lèrgics

Sabeu que pol·len en d’espècies com el xiprer  està a nivells que, en alguns llocs, multipliquen per cinc la mitjana de les dues últimes dècades? Això és degut a que aquesta última tardor i aquest passat hivern ha fet poc fred.

La primavera serà difícil per a les persones que pateixen al·lèrgies respiratòries. Segons els experts, serà una de les pitjors dels últims 20 anys a bona part de Catalunya, sobretot pels que els afecta el pol·len dels plàtans, de les gramínies, de les oliveres i dels xipresos.

Tot això està afectant i afectarà força al milió i mig de persones que es calcula que pateixen al·lèrgies respiratòries. Més de la meitat ho són per al·lèrgia a les gramínies, o sigui, les herbes com la gespa, que ara estan en el seu punt més alt.

Haurem d’esperar a que plogui molt o pugin més de l’habitual les temperatures perquè les pol·linitzacions durin menys de l’habitual i baixin d’intensitat. És el consol que ens queda.

Una bona notícia és que ja hi ha aplicacions per als mòbils com la de Plant*tes, que permet als al·lèrgics situar sobre el mapa els punts on hi ha més afectació de pol·len i aconsellar a persones al·lèrgiques a modificar les rutes que facin i evitar passar-hi.

A la pàgina web del Comité d’Aerobiologia de la Societat Española de Alergología e Inmunología Clínica podeu trobar més aplicacions per mòbils (AlertaPolen, Alergo Alarm, Pólenes Móvil) i també informació sobre la concentració de diferents gramínies.

Cuideu-vos, que aquesta primavera l’al·lèrgia es dispara!!