Déu, Darwin i el Big Bang. Quin percal!

Doncs si, durant un curs escolar vaig fer de catequista per estrany que sembli.  Havia apuntat la meva filla gran a catequesi per fer la comunió (coses de tradicions familiars i pressions d’avis, ja m’enteneu) i explicar als nens i nenes que Déu va crear la Terra va ser molt dur i difícil.

A ells al col·legi ja els hi havien explicat la teoria de l’evolució humana de Darwin i el Big Bang. Si és que em fico en cada jardí!!

A la reunió de pares dels nens i nenes que estaven apuntats a catequesi van demanar pares voluntaris perquè no tenien prou catequistes i, si no sortien pares voluntaris per fer els grups, la catequesi s’hauria de fer individual a casa. Així que, al veure que ningú es presentava voluntari del meu grup, vaig aixecar la mà.

Encara no entenc com ho vaig poder fer, va ser un acte reflex. Perquè no se’m va enrampar per no aixecar-la? M’havia ficat de quatre potes en un bon percal. Per sort una altra mare va aixecar també la mà i les classes ens les anàvem combinant, una setmana ella i una setmana jo.

Un dels primers temaris del llibre de catequista que em va tocar a mi era explicar al nens que Déu va crear la Terra. Segons la Bíblia, Déu va crear el món en set dies i per ordre ascendent: Llum, Firmament, Planetes, Peixos, Aus, Rèptils, Bèsties i finalment l’Home (mascle i femella). La seqüència se sembla molt a l’Evolució i, no és per casualitat, sinó perquè que el narrador imaginà que la creació s’havia produït des del més senzill que és la matèria, al més complex que seria l’espècie humana.

Ja amb la primera frase els nens em van qüestionar aquesta afirmació dient que no era veritat. “A classe ens han explicat que venim del mono” em va dir un nen. I un altre va dir: “noooo, va haver primer una explosió a l’univers i d’allà va sortir la Terra”.

Jo en aquell moment em volia fondre perquè, per una banda, jo era allà fent de voluntària, preparant un nens per fer la primera comunió, als quals havia d’explicar el que deia la Bíblia. Per una altra banda, jo no podia dir als nens, per fer prevaldre aquesta “veritat de Déu”, que el que els havien explicat al cole era fals.  Com a mare, no em semblava ètic donar el missatge als nens que els mestres diuen mentides.

Me’n vaig ensortir com vaig poder d’aquesta situació explicant als nens que al cole els hi havien explicat dues maneres correctes de la formació de la Terra i de l’origen dels homes i dones:

• La teoria de l’evolució humana de Darwin

• La teoria del Big Bang (aprofito un vídeo que una companya del curs Expert Universitari en Comunicació Científica ens va mostrar en un treball de classe)

I que jo ara els hi explicava una tercera que també era vàlida i més si estaven allà per fer la primera comunió. No sé si vaig ser prou convincent, vull creure que si, ja que quan els van fer l’examen abans de fer la comunió el van aprovar.

I és que jo vaig créixer veient “Erase una vez el Hombre“. I vosaltres?.  Jo crec que és una bona sèrie per fer veure als nens i nenes, jo vaig aprendre moltes coses amb aquesta sèrie.

Després d’aquest dia, vaig veure que no em seria fàcil fer de catequista, i de fet, una divulgadora científica no lliga gaire en aquest paper, així que amb un curs ja en vaig tenir prou.

Això si, el que vaig acabar comprovant és que els nens i les nenes, per petits que siguin, poden tenir les coses molt clares, i que encara que a vegades no ho sembli, estan atents al que els expliquen a classe, fins i tot amb temes que tenen a veure amb la ciència.