Còctel de gambes amb salsa salmonel·la

Un dia estàs tan tranquil dinant a Calella de Palafrugell: platja, sol, relax, bona companyia, un bon restaurant, un còctel de gambes i…, horror, Salmonel·la!!

No sabem el que mengem, i encara que tot tingui bona pinta mai sabràs si en aquell plat hi ha algun bacteri, com el de la Salmonel·la, que et pugui fer posar malalt.

Tot estava programat, marxàvem de vacances el dissabte al matí del primer cap de setmana de setembre del 2010. Anàvem a una casa que uns amics tenen a Calella de Palafrugell. Dos dies abans vam quedar amb ells perquè ens ensenyessin la casa i ens donessin les claus.

Vam passar un matí molt agradable passejant, descobrint racons que no coneixíem de la mà dels nostres amics.  Llavors va arribar l’hora de dinar. Ens van portar a un restaurant on ells tenien costum d’anar-hi, un de confiança, i el meu home va demanar un còctel de gambes.

El dinar va anar bé, de fet tot estava bo. Llavors vam donar una volta per Palamós i cap al vespre vam tornar a Tona.

El dissabte al matí sortíem cap a Calella de Palafrugell, nosaltres 5 i els meus sogres. Vam arribar i ens vam instal·lar. Vam anar a donar un volt tots plegats i, de sobte, al vespre el meu home es va començar a trobar molt malament.  Tenia moltes punxades a la panxa acompanyades de diarrea i febre. Quin començament de vacances!!

L’endemà continuava igual, així que vaig decidir portar-lo al CAP de Palafrugell, on li van punxar un calmant pels forts dolors abdominals que tenia.  Jo li havia donat un Fortasec perquè li marxés la diarrea, però el metge em va dir que molt mal fet.  Si hi ha una descomposició mai s’ha de mirar de tallar ja que, si és a causa d’un bacteri, aquest pot ser expulsat i si talles la diarrea el bacteri va quedant al teu cos.

Total, que del CAP a la nit vam acabar ingressats a urgències de l’Hospital de Palamós, i al cap de dos dies ingressats a l’Hospital Clínic de Barcelona on li van diagnosticar una Salmonel·losi. Va trigar un mes llarg a recuperar-se. Sort que de vacances m’havia endut els sogres, perquè l’Estel, la meva filla petita, només tenia 1 any i dos mesos i, mentre nosaltres anàvem de metge en metge ells estaven amb el nens i no havia de patir.

Què és la Salmonel·losi?

Segons la OMS, la salmonel·losi, causada pel bacteri Salmonel·la, és una de les malalties de transmissió alimentària més comuns i àmpliament esteses. S’estima que afecta anualment a desenes de milions de persones de tot el món i provoca més de cent mil defuncions. Fins al present s’han identificat més de 2.500 varietats de soca de Salmonel·la. La Salmonel·la és un bacteri omnipresent i resistent que pot sobreviure diverses setmanes en un entorn sec, i diversos mesos en aigua.

És un bacteri que es transmet per via fecal-oral, a través d’aliments, aigua o objectes contaminats. Produeix infeccions intestinals i, en alguns casos, d’altres òrgans.

Les primeres manifestacions apareixen entre les primeres 12 i 24 hores després de la ingesta d’aigua o aliments contaminats amb el bacteri. Com que el suc àcid de l’estómac és una defensa davant de la mateixa, no totes les persones exposades pateixen la malaltia. Per aquest motiu, les persones que tenen un suc gàstric menys àcid, ja sigui de forma natural, per la seva edat (lactants i ancians) o per un tractament amb antiàcids (omeprazol, ranitidina…) tenen un major risc de patir la infecció.

També són persones de risc, igual que en la resta de malalties infeccioses, aquelles que tenen una immunodeficiència o amb malalties cròniques, sobretot descompensades. En aquests grups, a més, són més freqüents les complicacions de la infecció.

I això és el que ens va passar, perquè el meu home pateix una malaltia rara i minoritària anomenada malaltia de Behçet una malaltia autoimmune.  En aquell moment estava prenent omeprazol, immunodepresors (que fan que les defenses baixin), colxicina i cortisona.  Per tant, tenia la butlleta guanyadora en la loteria de la salmonel·la.

Símptomes i tractament

Els símptomes són els de qualsevol gastroenteritis aguda. El seu diagnòstic es realitza mitjançant el cultiu de femta i el resultat definitiu sol trigar entre 48 i 72 hores. Al meu home, abans no li van diagnosticar, ja havien passat 7 dies interminables.  Sort que a l’hospital li anaven posant calmant per la via per suportar el dolor abdominal i la febre.

Als 10 dies li van donar l’alta hospitalària però no domiciliària. No podia menjar sòlid, si menjava l’estòmac li feia molt mal, així que estava fent una dieta a base de líquids. En 10 dies va perdre 8 quilos i va quedar molt fluix. Durant una setmana més jo em vaig haver de quedar a casa per fer-li la dieta líquida a base de sucs i liqüats cada dos o tres hores. A la segona setmana podíem començar a introduir algun sòlid tou com pernil dolç, sopa de fideus… res de menjars forts i, a la tercera setmana i la quarta anar introduint altres aliments fins arribar a fer ja una dieta normal. A més, havia de prendre un antibiòtic anomenat ciprofofloxacin per tractar la infecció pel bacteri i fer-lo desaparèixer i que no es compliqués la infecció.

I què podem fer per no patir salmonel·losi amb l’arribada de la calor?

  • Per preparar salses, cremes i maioneses amb ou, de consum immediat, millor substituir l’ou per ovoproducte pasteuritzat (huevina). Una bona alternativa és recórrer a les maioneses d’origen industrial.
  • Pel que fa als ous frescos, millor posar-los a la nevera separats d’altres aliments.
  • Abans d’utilitzar l’ou, es recomana rentar-lo amb aigua i detergent i assecar-lo bé. No es fa abans, ja que en cas contrari eliminaríem una cutícula protectora de la closca que el protegeix durant la seva conservació.
  • Evitar la caiguda de trossos de pela en el rovell i clara a l’hora de trencar l’ou. Millor no cascar-lo en la vora de plats o recipients.

  • Evitar contaminacions creuades mantenint aïllats els aliments crus dels ja cuinats, conservats en recipients tapats, mantenint els aliments que així ho requereixin a temperatures de refrigeració adequades.
  • Cuinar bé els aliments d’origen animal, especialment la carn i els ous, evitant que quedin crus al seu interior. Els aliments han d’estar degudament cuits i encara calents al servir-los.
  • Rentar-se a fons i freqüentment les mans amb sabó, en particular després d’haver tingut contacte amb mascotes o animals de granja o haver anat al bany.
  • Evitar consumir gel llevat que estigui fet amb aigua potable.
  • Evitar la llet crua i els productes elaborats amb ella. Beure només llet pasteuritzada o bullida.
  • Si l’aigua potable és de seguretat dubtosa, cal bullir-la o, si no fos possible, purificar-la amb un desinfectant fiable d’alliberament lent (habitualment disponible en farmàcies). S’haurà consumir aigua envasada amb garanties.

Al final van acabant sent unes vacances molt accidentades per casualitat.  Qui ho diria que un còctel de gambes ens faria malbé aquelles vacances? Jo no…

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: